Inspirat en la pràctica que estic fent per a l’assignatura d’IA Generativa, on el meu projecte és un joc interactiu basat en la novel·la 20.000 llegües de viatge submarí, de Jules Verne, he pensat fer un diorama on es vegi el Nautilus, un escafandrista i un cofre del tresor. D’alguna manera, continuo amb la línia de fer peces relacionades amb el món submarí, que és un tema que sempre m’ha agradat molt.
Com en treballs anteriors, he demanat a la IA un esbós molt concret del que volia i també del que no volia. D’aquesta manera, tot i que no ho he dibuixat jo directament, crec que el resultat és bastant fidel a la idea que tenia al cap des del principi
Amb tots aquests elements i les seves vistes des de diferents perspectives, crec que podré treballar millor les formes i aconseguir una bona composició.
El que més em preocupa és fer bé les mans, però en aquest cas estan tancades, i crec que les faré així per simplificar una mica el modelatge. També és probable que faci servir l’eina de donar moviment a l’escafandrista per aconseguir més dinamisme visual dins del diorama.
El repte principal per a mi és aconseguir que realment es tingui la sensació de veure una escena submarina, com si fóssim sota l’aigua. Crec que elements com les bombolles poden ajudar molt a reforçar aquesta sensació i a donar més ambient al conjunt.
Per desenvolupar aquesta PAC3, havia pensat primerament en un submarinista low-poly que representés una figura humana, però després de pensar-ho una mica vaig creure que la mateixa illa ja porta a pensar en un lloc pensat per a una animació menys realista. Llavors, després de demanar-li a la IA un primer model humà, li vaig demanar que em fes el model a l’estil Funko Pop.
La veritat és que ha generat un model bastant realista, amb molts detalls com ara les genolleres del neoprè, el tub i el regulador per poder respirar, el jacket i el doble tancament que normalment té, i els ploms (una mica de més). Però, en general, és una bona referència per fer el treball.
Proves integració amb photoshop
La temàtica, òbviament, és el submarinisme i tot el que hi ha al seu voltant. Explicar alguna cosa amb el submarinista completament equipat es fa difícil, perquè normalment no t’acabes d’equipar fins a l’últim moment. He fet unes proves amb Photoshop d’integrar el model a diferents llocs de l’illa i haig d’acabar de decidir on el posaré. Però voldria provar de posar-lo dins l’aigua i fer que el veiem bussejant sota el vaixell, per exemple. Bé, si aconsegueixo fer transparent l’aigua, crec que pot quedar molt bé.
Submarinista en posició de navegació
Per fer el treball intentaré seguir el tutorial que hi ha a la web i adaptar tot el que pugui adaptar a la meva figura. Potser hauré de buscar un tutorial a YouTube, tal com vaig fer a la PAC2, per acabar d’ajustar una mica més la forma del meu model.
Crec que no és una pràctica fàcil a priori, però fins que no comenci a treballar-hi i a gaudir del procés (o no), no ho sabré. Això sí, ho gaudiré.
Per mi, la història que hi ha darrere d’aquest exercici de l’illa vol representar aquell espai idíl·lic que tothom té. És aquell espai on pensa que serà més feliç o tindrà aquells moments de felicitat.
Jo practico submarinisme i una illa com a port de sortida per anar a fer immersions és el lloc perfecte per a mi. Després, una hamaca on descansar entre immersió i immersió i un llibre per llegir és un petit paradís.
D’altra banda, el far representa trobar-se a un mateix, que quan et perdis puguis tenir una referència on tornar, i si és a aquest espai de felicitat, millor que millor.
Gaudir del mar per sota i per sobre amb la taula de surf. També he afegit un vaixell que s’anomena “Benchy”, que s’utilitza per calibrar les impressores 3D, i com que ara en tinc una, m’ha semblat una clicada d’ull divertit per fer l’exercici.
Li he demanat a ChatGPT que em dibuixi una illa en “polylow” per tal de tenir una referència de com volia dissenyar-la. En el prompt he afegit aquells elements que volia que apareguessin en el treball.
Illa Dive
M’he plantejat aquest exercici com un repte per anar evolucionant en el disseny i la comprensió del Blender. Crec que, davant d’algunes dificultats en no aconsegueixo fer el mateix que sortia al videotutorial, he buscat alternatives que m’han permès continuar fent el que jo volia fer. Quan no sabia com fer-ho, he buscat altres tutorials a YouTube per aprendre, perquè, per sort, vivim en el moment en què tothom comparteix coneixement i l’estalvi de temps és increïble.
He escollit el disseny d’una nau espacial principalment per la seva complexitat formal i pel repte que suposava per a mi en l’àmbit del modelatge 3D. L’objectiu era posar a prova les meves capacitats i comprovar fins a quin punt podia avançar en l’aprenentatge de la creació de peces tridimensionals. A més, recentment he adquirit una impressora 3D, fet que ha augmentat el meu interès per comprendre millor els processos de disseny digital i la seva possible materialització física. Tot i així, soc conscient que encara em queda molt recorregut d’aprenentatge en aquest camp.
PEÇA SELECCIONADA
La peça seleccionada destaca especialment per la seva complexitat geomètrica. Durant el procés de modelatge he treballat principalment amb el modificador Mirror, aplicat als eixos Z i Y (si no ho recordo incorrectament). Aquesta eina m’ha permès centrar el treball en el disseny d’una quarta part de la peça, mentre que la resta del model es generava automàticament mitjançant la simetria.
Aquest exercici m’ha permès familiaritzar-me amb diverses eines bàsiques de modelatge i comprendre millor alguns aspectes importants del flux de treball dins de Blender. En particular, he pogut experimentar amb l’aplicació del modificador Subdivision Surface i entendre millor quins factors cal tenir en compte a l’hora d’utilitzar-lo per suavitzar i definir la geometria d’un objecte.
REFLEXIÓ FINAL
Com a reflexió final d’aquesta primera aproximació, considero que he adquirit una base inicial en el disseny d’objectes en 3D. També he començat a observar els objectes des d’una nova perspectiva, analitzant amb més atenció les seves formes, la seva estructura i la manera com podrien ser reconstruïts digitalment mitjançant eines de modelatge com Blender.
La meva experiència prèvia en modelatge 3D era molt limitada. Tot i haver vist altres persones treballant en aquest àmbit, mai m’havia enfrontat directament a un projecte amb aquest nivell de complexitat, fet que ha convertit aquest exercici en una experiència d’aprenentatge especialment significativa.